8º CARTA (novio imaginari :D)

Buff.. per fi les coses s'han solucionat. Pensava que me moria en tanta poca coordinació entre natros dos. Menos mal que sols ha durat un par de dies i ja m'has contat el que te passava.
Era sols això? Que t'ha fotut estar tant de temps sense tindre contacte en mi i no poder fer res? Que no tenia mòvil i que t'ha cabretjat que no te cridara ni una sola vegada? Crec que saps perfectament que jo seguia pensant en tu, en els teus ulls de caramel, en els teus llavis de fresa, en tu com mai ho he fet...
Sé que les coses sempre van com han d'anar i que estem bé perquè també t'entés, però ja saps que per a poder saver com funciones i com penses en mi ho has de dir primer. Que jo no soc adivina! O no ho soc encara, al menys en tu.
T'estime per damunt de totes les coses. T'ho dic ara i t'ho seguiré dient, encara que hi hatja un dia que els nostres camins no vatgen per la mateixa via. Jo seguiré pensant en tu i més. Perquè quan estic en tu tots els mals se m'esfumen. Totes les cançons escrites des del cor sempre me pareix que estan escrites per a tu i per a mi i sobretot per als dos.
Cada cigarret que me fume penso en tu, cada risa que plena l'aire és per a tu. Com el paquet de tabaco que m'he comprat. FOR U! Quan l'he vist savia que me'l tenia que comprar, per tu i per a tu.
Avuí no ens hem pogut vore però la veritat és que no m'importa perquè ens hem dit el que ens havíem de dir. T'has sinzerat d'una vegada per totes! No sas lo feliç que em fa això. Sentir de la teua boca que m'estimes i que per això te va putetjar que no te diguera res, que no intentara contactar en tu d'alguna manera, però jo necessitava eixe temps i eixe espai per a pensar i per a sentir eixa llunyania que no pot separar ni trencar el que senc per tu. Que sapigues que he creixcut per poder estar millor en tu i me dóna igual els mals rotllos que pugam tindre junts perquè sempre se solucionaran. Ho sé perquè és el que senc cada volta que te veig i cada cop que em mires i el meu cor se trenca com una estrella que mai es vorà, difuminada en l'infinit de l'espai universal. Quina ratllada... però és que aixina em senc quan me somrius i em fas sentir tot el món damunt meu d'una manera diferent a altres vegades quan no ho podia soportar. Ara sé que puc en tot el que me tiren damunt.
Som tan diferents que cada dia aprenc algo diferent de tu i gràcies a tu.
T'estime i senc que aquest amor em plena i se va fent més gran a cada pas que done al teu costat.