4º CARTA

Bon dia amor meu!!
Com va tot? Jo estic aquí en el poble i la veritat es que no paro de pensar en tu... En tots els moments bons i roins, pero sobretot eixos en els que em feies sentir com una reina.
Com dessitjaria estar en tu ara mateixa, al teu costat... i mirar els teus ulls de color mel fosc. No sé si estaràs pensant en mi en estos moments, jo cada cop ho faig en més intensitat i intente no perdre la teua mirada que em fa sentir tan viva. Recorde els teus llavis, la teua boca i el teu nas, pero sobretot els teus ulls que des de la primera vegada que es van posar en mi em van fer sentir realment feliç, i mira que en aquell entonces jo encara ni savia que existies... Per què no em vas dir algo des d'un principi? jo segur que habria deixat de pensar que eres el típic xiqüelo que m'encantaria tindre d'amic i habria pensat en tu tantes vegades com ara. Segur que habriem tingut més moments junts... però bé! Lo fet fet està i tampoc crec que habríen canviat tantes coses, perquè ara sé quan vals. Vals tot un món sanceret i més! Per mi ho eres tot i me dona igual el que diga la gent. Jo sempre estaré al teu costat passe el que passe.
Jo sé que eres diferent als demés i que tot el que estem passant que es tan fotudament sorprenent i màgic mai ho podré oblidar. És el que em dónes cada dia el que em fa viure en més intensitat, encara que estigues lluny de mi. Tu sempre ho seràs tot per mi.
Buff.. i ara escolto la cançó de Ítaca, eixa cançó que sempre em va fer sentir a prop teu sense saber ben be com ni perquè. Segurament es podria dir que estava feta per a natros dos, potser per a totes aquelles persones que es senten tan prop d'una persona i la tenen tan dins seu...
Eixe país que sempre ens haguera pogut donar un lloc on poder estar junts per sempre...
Sé que ara no estem passant per un dels millors moments, però que mes dona? Jo sé el que senc per tu i tu ja sabràs el que sentiràs per mi. El que vull que sapigues es que mai et podré deixar en un raconet del meu cor, perquè l'ocupes tot sanceret. A voltes penso (fins i tot quan estic a gust en la gent) que lo nostre no podria funcionar si no fos perquè jo t'estimo tant, però cada cop que em mires totes les paranoies se m'obliden i sols puc estar pensant en els teus llavis roçant els meus... No sé com podré oblidar-te si algun dia decideixes que lo nostre no funciona, perquè encara que hi hatgen mals rotllos o el que siga jo sempre te sentiré dins meu i voldré passar moments en tu, vullgues o no vullgues alguna relació més profunda.
Jo sé que cada volta m'estic enfonsant més en aquest amor i que ja soc incapaç d'eixir d'aquest buit tan gran.
L'unica salvació de tota aquesta intranquilitat eres tu...
Perquè quan estic en tu el món es transforma en el meu petit univers que sempre voldré compartir amb tu.