10º CARTA

M'encantes tu. Des de que te conec sempre he sentit el mateix. M'encantava la teua manera de ser, però tu mai me vas dir res de que t'agradava fins molt tard. I me dóna ràbia perquè ara no tinc quasi temps per estar en tu.
Això és tot per avuí i suposo que per sempre.

NOUS BLOGS!! En preparacio...

No sé que escriure exactament. Ja fa dies que començo a estar rara de veritat, però me dóna la sensació de que realment soc així.
Ja no sé que buscar i trovar en trove mil coses i de mil maneres diferents. Ara vull crear uns quants Blogs més. De mi, dels demés, de tot el món...
Un m'agradaria que fos un diari titulat, com no.., "el diari de la rodetamon". M'encanta i supose que llevaré informació o ficare informació al meu antojo.. xD Es lo que té ser dueña de tesoros personales...
Els noms d'aquests nous blogs són... trrrrrr...!!
-eldiaridelarodetamon
-LKTRAchuS2
-IWantABetterWorld

PARÓ de CARTES... Nose fins quan...

per ara faré un paronet de les cartes, mes que res per "necessitat personal" i seguiré fent altres invents creatius que pense que són més necessaris en el temps que ara corren!! i volen!! i canvien!!
Sols espero que no vos ralleu el cap i que sigaau llegint amb la mateixa efusivitat que sempre! si es que ho feu d'eixa manera,,, sino pos de la que sigaa!! jejeje
Ficaré altres relatos que me pareixen molt interesants i que potser acabe fent llibres. A lo millor també agarre idees d'altres persones i ho convertisc en un relato personalitzat, com la verdadera historia de cenicienta que hi ha una autora que m'encanta i que m'ho va mostrar de puta mare en la seua versió de cenicienta. la seua novela es titula "el mundo encantado de ela" per si esteu interesats i ara mateixa no me ve al cap el nom de l'autora -.-

Sols vull que sigau lo més feliços possibles, ja que ara venen canvis de tipus electoral i tb socials, al fi i al cap.
Jo no puc votar perquè defectuosament vaig naixeer tal dia com el 16 d'octubre de 1993.i  no puc canviar la meua data de naixement, pero si que puc dir els meus ideals i quin partit està fent coses per a que pense que en lo que crec tb es puga ficar en practica la meua religio, que es la de l'optimisme pràctic.
Aquest partit es el BLOC que interesadament també té un partit juvenil, el BLOC JOVE i que pronte a lo millor me fique per eixes trajectories.. mai se sap...

Aqui us fique la direccio del partit per a que vegau de que van! Estan en castelló aixi que no se si ho estaran en mes llocs... Jo per ara sols estic interesada en que que partits com aquests tinguen els mes vots possibles ja que m'importa el que fan i en el que creuen... SOLS AIXO!
http://www.bloccastello.net/webs/

QÜESTIÓ INTERESANT! :D pot ser un llibre interesant... Us deixo informació addicional!

Acta del jurado del Premio de Ensayo Isabel Polanco 2010
Guadalajara, Jalisco, a 12 de octubre de 2010

Reunido en la ciudad de Guadalajara (Jalisco), el jurado de la segunda edición del Premio Internacional de Ensayo Isabel Polanco, presidido por Ricardo Lagos, de Chile, e integrado por Concepción Company Company, de México, quien deliberó por vía telefónica desde la ciudad de Washington; José G. Moreno de Alba, de México; Laura Restrepo, de Colombia; Daniel Samper, de España y Colombia y Gonzalo Celorio, de México, quien funge como secretario permanente del galardón, decidió por unanimidad otorgar el premio a

HUMBERTO LÓPEZ MORALES,
quien se presentó al concurso bajo el seudónimo de Hernán Luna, por su trabajo intitulado
LA ANDADURA DEL ESPAÑOL POR EL MUNDO

Las consideraciones del jurado para emitir este veredicto son las que a continuación se exponen:
Se trata de un ensayo académico que aúna el rigor conceptual y metodológico que lo impulsa y la amenidad y sencillez de su escritura, lo que permitirá que, una vez editado, el libro pueda ser leído lo mismo por especialistas en la historia y la configuración de la lengua española, que por un público general culto interesado en el tema de nuestro idioma. La obra ofrece una visión completa de la lengua española a lo largo de su historia y a través del vasto territorio en el que se habla, así como de sus variedades diastráticas y de las aportaciones que ha recibido de otras lenguas. Da una imagen espléndida del poderío del español, hoy por hoy la segunda lengua más hablada del mundo y una de las más importantes de comunicación internacional, y de su gran vitalidad [...]. Son dignas de mención la unidad, que la fortalece no obstante el alto número de países que la tienen como suya, y la variedad, que tanto la enriquece. Es además, un texto bien escrito, bien organizado, bien presentado, que sabe contener discretamente la erudición que en él subyace en beneficio de una lectura apasionante y grata a propósito de lo que nos define, nos configura y nos comunica: nuestra lengua.

9º CARTA

Hola bonico!
Com estàs? Com van els estudis? Ja sé que açò t'ho solc preguntar quan estem junts i comencem una conversació, el que passa es que avuí volia parlar-te més que escriure't. Volia escriure't però m'agradaria que arrivara a tu de la mateixa forma que quan tu m'expliques algo i senc la teua veu tan prop i tan dins meu.
Sé que feia temps que deuria d'haver escrit sobre açò, però mai savia com fer-ho ni com escriure-ho.

PER A TU! El millor venedor de Castelló! jeje

Bueno.. Avui deixarem les cartes per a un altre dia i dedicaré aquesta entrada al millor venedor de tenda musical que hi ha en castelló (de la tenda vitol pa mes informació :P)
Perquè sempre que vaig a la teua tenda tenim algo de que parlar i conversar, com també algo que tocar i cantar! Seguís així sempre i segur que tendriu més clientela! :D (fes cas a ta mare que sap...)
________________________________________

Hi havia una vegada una tenda de música, tan simple com una tenda de música normal i corrent, que estava situada en un lloc peculiar. No feia "esquina" ni res raro, simplement estava en un lloc on no se solen posar les tendes de música. Un carrer propet d'una altra tenda musical i davant d'una tenda de tatuatges i piercings (acero y piel).
Un dia una xiqüela que pasava per ahí la va vore i li va parèixer especial sense saver ben bé perquè. Tenia tota la pinta de ser una tenda diferent. La pintura era extravagant però el cartell ben simple. VITOL..
Li va cridar tant i fora plovia tant que no va resistir la tentació d'entrar.
Aquesta xiqueta sempre havia tingut una especial atracció cap a les tendes diferents, sempre les pispava i no era perquè el lloc fora especial, encara que ho fora. Simplement era la gent que havia creat el seu món en eixe espai tan reduit.
En eixe moment van aparèixer tres caps ensimismats en les seues històries. Un pare mirant per fer més diners en eixe negoci, cosa complicada en estos temps tan negres com el cel d'aquell dia. Una mare intentant fer entendre al seu fill de lo important que és portar bé el negoci. I com era necessari, un venedor que saltava a la vista i de lluny que tenia un bon rollo dins que no se'l aguantava...
Tot açò ho va captar intuitiva i inconscientment la xica que va entrar i des del moment que els va vore i va pegar una primera mirada per tota la tenda un trocet de la seua ànima es va quedar per sempre en eixe lloc tan especial i dins del cor d'aquelles personetes que cada vegada que veu li plenen el cos, i com està ja clar el coret, de tant d'amor i pau i plenitud i tots els sentiments que sempre va bé portar al damunt per als demés.
Des d'aquell moment, algo important i realment impresionant està creixent en eixa tenda tan màgica i especial per a mi i que no es veu però es nota. Així que jo des d'aquí els envia tota la sort del món, de l'univers ultra estelar i tot lo que fatja falta per a que tot lo que han sembrat (que no és poc) seguisca creixent i es repartisca per tot el món i tot l'univers interespacial.

PER A VOSALTRES QUE HEU POGUT ALEGRAR-ME UN DIA SANCER I ELS QUE QUEDEN! :D

8º CARTA (novio imaginari :D)

Buff.. per fi les coses s'han solucionat. Pensava que me moria en tanta poca coordinació entre natros dos. Menos mal que sols ha durat un par de dies i ja m'has contat el que te passava.
Era sols això? Que t'ha fotut estar tant de temps sense tindre contacte en mi i no poder fer res? Que no tenia mòvil i que t'ha cabretjat que no te cridara ni una sola vegada? Crec que saps perfectament que jo seguia pensant en tu, en els teus ulls de caramel, en els teus llavis de fresa, en tu com mai ho he fet...
Sé que les coses sempre van com han d'anar i que estem bé perquè també t'entés, però ja saps que per a poder saver com funciones i com penses en mi ho has de dir primer. Que jo no soc adivina! O no ho soc encara, al menys en tu.
T'estime per damunt de totes les coses. T'ho dic ara i t'ho seguiré dient, encara que hi hatja un dia que els nostres camins no vatgen per la mateixa via. Jo seguiré pensant en tu i més. Perquè quan estic en tu tots els mals se m'esfumen. Totes les cançons escrites des del cor sempre me pareix que estan escrites per a tu i per a mi i sobretot per als dos.
Cada cigarret que me fume penso en tu, cada risa que plena l'aire és per a tu. Com el paquet de tabaco que m'he comprat. FOR U! Quan l'he vist savia que me'l tenia que comprar, per tu i per a tu.
Avuí no ens hem pogut vore però la veritat és que no m'importa perquè ens hem dit el que ens havíem de dir. T'has sinzerat d'una vegada per totes! No sas lo feliç que em fa això. Sentir de la teua boca que m'estimes i que per això te va putetjar que no te diguera res, que no intentara contactar en tu d'alguna manera, però jo necessitava eixe temps i eixe espai per a pensar i per a sentir eixa llunyania que no pot separar ni trencar el que senc per tu. Que sapigues que he creixcut per poder estar millor en tu i me dóna igual els mals rotllos que pugam tindre junts perquè sempre se solucionaran. Ho sé perquè és el que senc cada volta que te veig i cada cop que em mires i el meu cor se trenca com una estrella que mai es vorà, difuminada en l'infinit de l'espai universal. Quina ratllada... però és que aixina em senc quan me somrius i em fas sentir tot el món damunt meu d'una manera diferent a altres vegades quan no ho podia soportar. Ara sé que puc en tot el que me tiren damunt.
Som tan diferents que cada dia aprenc algo diferent de tu i gràcies a tu.
T'estime i senc que aquest amor em plena i se va fent més gran a cada pas que done al teu costat.

7º CARTA (novio imaginari)

A vore,... crec que no senten molt be asó del blog... estes cartes son pura imaginació, pura invenció...
Que realment açò té tant de subreal i tant de sentiment perquè aquest xic és una invenció meua o no...
Potser algún día m'arrivarà i donaré gràcies a déu o qui siga, però per ara na de na! així que no vos ralleu en de que si es tal o es qual perquè es pura imaginació de dins del meu cor. I si vos agrada no llegiu la primera entrada que pilleu si no que llegiuo com si fos un diari o algo així, des del principi.
A lo millor d'aquí a un futur pròxim o llunyà (mai se sap lo que te depara la vida) ho publique i trague un llibre en les correccions necessaries (espere que sol ortogràfiques) i vos recordaré, pensaré en tots els que me llegiu i que pel que sigue no dieu res i sobretot en eixes persones que me seguisen d'alguna forma i d'alguna manera me transmitiu el que vos ha paregut.
A TOTS VOSALTRES! MOLTISSIMES GRACIES!! pero enrecordeu-vos de llegir-ho des del principi,,, jejeje =D ;)
_________________________________________________



Hola gilipollas...
No sé com dir-te perquè avuí m'has defraudat un punyao...
Pensava que després de tornar del poble m'estaries esperant amb ànsia o simplement en ganes d'estar junts, i no...
Me vens en tonteries, en ganes de fotre perquè una altra cosa no sé que dir...
T'he vist i l'única expressió en la teua cara després d'haver passat uns dies fotuts sense estar en tu al poble (que m'haguera agradat moltíssim haver compartit en tu) és una inmensa fredor que no haguera imaginat en tu. Tu que eres la persona que més estime en aquest món, que te vist mil vegades i he sentit que moria en eixe moment per sentir-te tan aprop meu. L'únic que m'has fet sentir és un buit gegant com una catedral, sas?
Mai ho haguera pensat, mai m'ho haguera imaginat. Perquè tot el meu món és resumís en tu. La teua somrisa o el teu somriure, quan rius, quan et preocupes per mi i en mi, quan me cantes sense paraules, quan em balles sense el cos, quan me mires i m'ho dius tot. Doncs avuí no m'has dit res, l'únic que he sentit de la teua boca és un hola sec, un bes sense res, una mirada buida... Què és el que volies i que no m'ho has dit? Sé que volies dir-me alguna cosa important o almenys per a tu. Per què no te pots menjar el teu orgullo d'una vegada per totes? Jo el vaig perdre quan te vaig vore de la manera en que te veig ara. Perquè des de que estic en tu l'orgull, la vanidesa, la ràbia se m'esfumen, però m'han tornat ara, de colp i la veritat és que no sé que fer amb elles.. amb totes elles.
Si fora per mi les tiraria ara mateixa pel balcó per la finestra per on siga si realment me digueres el que sents o el que has sentit durant tots estos dies i que jo ho he fet en estes cartes. Jo no soc com tu, jo soc tot el contrari i cada dia em done més cònter. Per això t'estime tant...
Perfavor! dime el que sents, el que vols dir-me. Dimeu tot! No te calles perquè el teu silenci em trenca el cor i me donen ganes de tirar-me junt amb tots eixos sentiments...
Què és el que te passa? No podies soportar uns cinc dies sense poder tindre ningun contacte? Has trovat alguna xica que t'aporte més que jo? Si és això ho podria entendre i puc entendre moltes coses més de les que pots arrivar a pensar o imaginar, sas?
Jo t'estimaré igual i potser més. Perquè inevitablement jo no sé el que tu penses i el que sents en cada moment, igual que tu tampoc ho pots saber.
Per això t'escric aquí, per a que algun dia t'ho puga llegir o teu puga enviar junt algun regalet més que et donen ganes de viure més i disfrutar de la vida que tens i que pots tindre en mi.
Si ho acceptes m'acceptes tota! Que no ho veus en el que te dic i en el que em calle?
Que no te dones cònter de res! I la veritat és que m'estic fartant un poquet. Però seguisc estan ahí, al teu costat. És igual de quina manera estiga, perquè sempre estaré en tu i si me deixes dins del teu cor igual que tu estàs en mi.
Siga com siga, tu sempre estaràs dins del meu cor amor meu...

6º CARTA

Aquí seguís plovent, però amb més tristesa perquè tu no estàs amb mi.
El cel es ple de núvols que s'enlairen i es difuminen amb els grisos i blancs, però el blau no apareix i el sol s'amagat de mi i de les meues ganes d'estar en tu. Per què el temps i l'espai han de ser rivals per al nostre amor? Potser hi ha moltes altres coses pitjors que eixes dues inquebrantables, o no? Són coses tan extranyes que no sé si algun dia sabré com descifrar-les...
El que m'importa ara és sentir-te prop, i me's igual el temps i la llunyania. Jo sé que ara estàs tan prop meu com altres vegades. Sé que te senc dins meu i que això ningú m'ho podrà fer llevar del cap. Me dona igual el temps que passe i els xics que passen per la meua vida, perquè tu sempre seràs el més especial i el que em fa sentir-me feliç quan et miro als ulls i sé que tu també me sents i potser fins i tot m'estimes igual que jo, i mira que això és realment complicat, perquè no saps com és de gran aquest amor que m'aclapara tot el cor, el meu temps, tot... Atraveses totes les barreres que la meua ment crea per a defendre'm de tants dolors i tantes incertidumbres. Seguises en tots els racons del meu cos, racons que mai haguera cregut que existien.
I ara recorde el moment més especial que em passat junts, a soles...
Estavem de camí a la teua casa, després d'haver passat un dia normal amb els teus amics, però tu i jo savíem que no era un dia com qualsevol altre. Algo dins nostre ens cremava i unia totes les nostres fibres de la pell encara que ens separen les estúpides lleis de l'univers. En eixos moments en els que sentíem als nostres amics i compartíem moments amb ells no erem conscients del que feiem, perquè unicament ens miràvem i pensàvem en el moment d'estar els dos a soles.
No sé com vaig començar a sentir tanta ardor dins, tantes ànsies. Potser va ser la última quedada que vam fer. Era la segona que havíem estat a soles després del dia que em vaig ficar tan compungida... Em vas fer sentir molt bé i ja ens enteníem molt més. Jo ja no tenia por a dir-te el que volia de tu i tampoc a fer algo que no savia si era el que tocava o no, perquè al tocar-te totes eixes paranoies desapareixien.
I jo estava pensant en tots eixos dies pensant en tu sense poder estar al teu costat i també aquells que no podíem fer res o que simplement no ens atreviem.
Tenia tantes ganes d'estar en tu d'una altra manera, amb més pasió. No sé com seria la meua primera vegada i realment tampoc savia si seria eixe dia, quan també és veritat que ho dessitjava moltíssim. I veia en els teus ulls el mateix foc.
Ja estàvem arrivant a ta casa i m'entrestant tu m'acariciaves els cabells i el meu cor no parava de bategar en més força. Ja hi erem al portal i ell em va parar. Em va observar tota i jo em deixava portar per eixa energia tan tendra i alliberadora, com si sempre ens haguera unit d'alguna forma i simplement crec que sempre havia estat així.

I ara et preguntaràs com he pogut arrivar a parlar de tu en tercera persona. Doncs la veritat ni jo mateixa ho sé. Potser que siga per a que vegues tot açò d'una manera diferent. Per a que vegues com és la nostra història des de fora. Jo crec que és molt bonica i que t'estimo tant que puc arrivar fins al cel per poder demostrar-te tot el que vals i mostrar-teu. Sé que el futur entre una parella depén de dos, però en aquesta ocasió jo deixaria en les teues mans el meu destí perquè sé que on estic millor és on ets tu i sé que puc confiar en tu.
Seré feliç on tu troves la teua felicitat.
Sempre amor meu.

P.D: La història la deixaré per a una altra carta perquè les llàgrimes dels meus ulls i dels nostres núvols avuí no em fan recordar amb perfecció eixa nit tan especial.

5º CARTA

Avuí al poble plou. Fa dia de quedar-se en casa i no eixir i això és el que pensava fer avuí.
Seguisc pensant en tu a cada segon i no sé el que faràs tu en aquests moments.
La plutja normalment em fica mel·lancòlica i també fa dies que volia escriure sobre els temps que hem passat junts. Com quan anavem al bar del costat de ta casa per parlar de mil coses i encara teníem una mica de vergonya. Però també tinc alguns records amargs i un dels pitjors de tots va ser després de Magdalena. Era dissabte i ens vam anar en els teus amics a prendre algo al bar de sempre. Jo t'havia fet un regal que pensava donar-te quan estiguérem sols, però eixos dies estaves prou molest pels exàmens i tenies ganes d'estar en ells.
A mi no em va importar perquè sé quan d'important són els amics. En aquell entonces jo era la que anava en els teus amics i no a l'inrevés. Me porte bé en ells i a més me cauen de putísima mare i sé que a lo millor per a tu és més díficil fer el mateix amb els meus amics.
Però bé! Jo eixe dia esperava estar en tu a soles, ja que el divendres havíem estat tot el dia en la teua colla i pel matí em vaig ficar a fer-te un regal molt simple però sentimental. Era un record d'un dia que estaves pinxant i vas ficar la cançó de "Stand by me" i me la vas dedicar a mi. Em va parèixer un detall molt bonic i ja que eixos dies estaves una mica irritat per tants d'exàmens i tan d'estudiar te vaig fer un dibuix amb un disc de vinil i el títol de "Stand by me".
La veritat és que em va fastidiar mogolló que cada vegada que te deia o te proposava d'anar-nos-en, tu digueres que no, que volies quedar-te una estona més. Al final vaig arrivar a pensar que estaves enfadat en mi per alguna raó i t'ho vaig preguntar. Et vaig mirar als ulls i tu els vas llevar amb molèstia.
En eixe moment em vaig cabretjar i te vaig dir que tenia un regal per a tu i que si el volies que me cridares al dia següent ja que avuí pareixia que estigueres molt enfrascat parlant en els teus amics per fer-me cas a mi.
Me'n vaig anar sense mirar al darrere i me vaig donar cònter de que no em seguies, com ho feres altres vegades. Dels ulls se'm caigueren algunes llàgrimes vergonyoses i en eixos moments em vaig sentir molt sola.
Tenia l'esperança de que durant el dia tinguérem alguna estona a soles, però pareixia que no.
Quan de cop i volta el mòvil em va sonar i jo vaig tindre l'esperança de que fores tu. El vaig agarrar i no vaig poder evitar somriure i contestar amb un feliç "si?". Tu em vas dir que ho senties, que no t'havies adona't que jo volia un moment amb tu i que realment tu també el necessitaves. Em vas preguntar per on estaves i que m'esperara ahí.
Jo em vaig secar les llàgrimes i en un tres i no res et vaig veure corrent cap a mi amb un somriure avergonyit i els ulls brillants.
A voltes els mals moments són necessaris per als que venen després...

4º CARTA

Bon dia amor meu!!
Com va tot? Jo estic aquí en el poble i la veritat es que no paro de pensar en tu... En tots els moments bons i roins, pero sobretot eixos en els que em feies sentir com una reina.
Com dessitjaria estar en tu ara mateixa, al teu costat... i mirar els teus ulls de color mel fosc. No sé si estaràs pensant en mi en estos moments, jo cada cop ho faig en més intensitat i intente no perdre la teua mirada que em fa sentir tan viva. Recorde els teus llavis, la teua boca i el teu nas, pero sobretot els teus ulls que des de la primera vegada que es van posar en mi em van fer sentir realment feliç, i mira que en aquell entonces jo encara ni savia que existies... Per què no em vas dir algo des d'un principi? jo segur que habria deixat de pensar que eres el típic xiqüelo que m'encantaria tindre d'amic i habria pensat en tu tantes vegades com ara. Segur que habriem tingut més moments junts... però bé! Lo fet fet està i tampoc crec que habríen canviat tantes coses, perquè ara sé quan vals. Vals tot un món sanceret i més! Per mi ho eres tot i me dona igual el que diga la gent. Jo sempre estaré al teu costat passe el que passe.
Jo sé que eres diferent als demés i que tot el que estem passant que es tan fotudament sorprenent i màgic mai ho podré oblidar. És el que em dónes cada dia el que em fa viure en més intensitat, encara que estigues lluny de mi. Tu sempre ho seràs tot per mi.
Buff.. i ara escolto la cançó de Ítaca, eixa cançó que sempre em va fer sentir a prop teu sense saber ben be com ni perquè. Segurament es podria dir que estava feta per a natros dos, potser per a totes aquelles persones que es senten tan prop d'una persona i la tenen tan dins seu...
Eixe país que sempre ens haguera pogut donar un lloc on poder estar junts per sempre...
Sé que ara no estem passant per un dels millors moments, però que mes dona? Jo sé el que senc per tu i tu ja sabràs el que sentiràs per mi. El que vull que sapigues es que mai et podré deixar en un raconet del meu cor, perquè l'ocupes tot sanceret. A voltes penso (fins i tot quan estic a gust en la gent) que lo nostre no podria funcionar si no fos perquè jo t'estimo tant, però cada cop que em mires totes les paranoies se m'obliden i sols puc estar pensant en els teus llavis roçant els meus... No sé com podré oblidar-te si algun dia decideixes que lo nostre no funciona, perquè encara que hi hatgen mals rotllos o el que siga jo sempre te sentiré dins meu i voldré passar moments en tu, vullgues o no vullgues alguna relació més profunda.
Jo sé que cada volta m'estic enfonsant més en aquest amor i que ja soc incapaç d'eixir d'aquest buit tan gran.
L'unica salvació de tota aquesta intranquilitat eres tu...
Perquè quan estic en tu el món es transforma en el meu petit univers que sempre voldré compartir amb tu.