nou novio imaginari..

Ahir em vaig sentir molt sola, sense ningú en qui poder compartir el meu temps i el meu cos i les llàgrimes em queien estrepitosament.
Fa uns dies vaig esciure un poema i ahir entre tan de sentiment vaig composar la melodia, fent una cançó realment bonica.
Pareix que el dolor solitari encara permaneix en el fons de la meua ànima i es clave com una espina i m'enfonse en la foscor més trista i buida.
No sé que fer per ara amb açó. L'únic que se m'corre és escriure a aquest novi imaginari que sempre he dessitjat i que, malauradament, mai he tingut.
Espero que estigues on estigues em senques i m'entengues...

____________________________

Tinc ganes de tornar-te a vore.
Ahir vaig passar un dia fàntastic amb tu.
Ha sigut el millor diumenge que he passat en ma vida i tot gràcies a tu i a la teua ternura tan dolça.
Tinc tantes ganes d'estar amb tu...
Estar en l'institut és un suplici. No puc concentrar-me!!
Me passo tot el dia imaginant-te, recordant tots eixos pocs moments que hem passat junts i assaborint-los com si fos l'únic important en estos moments.
Buff... Si pogueres sentir el que jo senc no sé si podries fer una altra cosa que pensar amb mi. Potser ho fatges i per ara te fa una mica de por i vergonya dir-m'ho. La veritat és que no m'importa perquè quan estem junts em demostres que m'estimes en cada carícia, en cada bes i en cada mirada que em fan sospirar de desig.
Besar-te seria l'únic que faria en aquests moments, mentre t'escric tot el que senc i que no sé si algun dia arrivaràs a llegir.

El dia que ens vam conèixer quasi no em vas dir res i jo et vaig vore com un xiqüelo tan simpàtic que em sentia super a gust al teu costat.
En eixos moments no vaig pensar que pogueres arrivar a agradar-me com m'està passant ara. Em pareixies una d'aquelles persones en les que se pot confiar i en les que pots estar tota l'eternitat parlant i rient i mai avorrir-te.

Ara em done cònter de moltes coses més i no puc deixar, d'alguna manera, estimar-te cada dia un poquet més i pensar en tu almenys una vegada per minut amb tota la intensitat del món.
Sé que no hem tingut sempre bons moments i que va passar molt de temps abans de parlar en tu mirant-te als ulls i donant-me cònter de quan et desitjo.

Com diuen, i jo aporte la meua manera de vore-ho, aquesta vida és un camí de roses, però fins i tot les roses tenen espines que es claven dins del cor...