ET RECORDE (cançó pròpia de rodetamón)

ET RECORDE

Caminant et recorde.

Sospire i et torne a vore

Com una espurna que s’encén

Enmig del cel i que mai pot apagar-se.

I els teus ulls

I els teus llavis

M’atravesen com si mai m’hagueren vist

I com si sempre m’hagueren tastat.

Necessito d’eixos llavis que me besen,

D’eixes màns que m’acaricien tota la pell.

I  necessito de la teua pell també

Per assaborir-la

De cap a peus

I d’eixes orelles

Per mossegar i sospirar de desig.

I de nit demanar-li un desig a la meua estimada lluna

Tu estàs tan lluny

Sempre tan lluny

I sempre tan dins meu.

I em senc tan estúpida

Per no parlar-te

Per no poder conversar

Paraules banals

I d’altres de transcendentals.

I mirar-te als ulls

I bussejar

en eixe mar d’arena bruna que no acaba mai

I estar-me aixina per tota l’eternitat

Perquè pugues capbussar-te en els meus

I deixar que el món seguisca sense nosaltres.

Tu estàs tan lluny

Sempre tan lluny

I sempre tan dins meu.

I estimar-te per tota l’eternitat

I mai oblidar tots els moments que vam passar

I deixar que deixen de ser tan distants

I deixar que el món seguisca sense nosaltres.

I recordar tots els moments que vam passar

I deixar que el món seguisca sense nosaltres.