2º carta al novi imaginari

I ara torne a escriure't per saver que encara que estigues lluny de mi estàs dins meu. Puc imaginar-te en casa, possiblement en internet, escoltant la teua música i fent les teues coses. Com desitjaria estar ara en tu...
Però bé! Avuí ho haurem de deixar perquè tens classe per la vesprada i jo he d'estudiar, encara que seguisc sense tindre l'atenció en els llibres.

I torne a pensar en el passat, en eixes vegades contades que ens vam trovar.
Aquell aniversari que teníem en comú i que et vas apropar a dir-me algo quan encara et creia com un xic molt simpàtic, com també el dia del meu natalici en la festa d'un pub on et vaig veure vàries vegades en la que quan em vaig apropar a tu em vas fer alguna broma que no entenia, enfadan-te per algo que era mentira. Llavors quan m'adonava i et reies tots els mals se'm passaven i em sentia realment alegre per riure amb tu.

Però fa unes dues setmanes, abans de Madalen, et vaig tornar a vore en un local on actuava el meu antic grup. Et mirava tota l'estona, mentre estaves en els teus amics fent bobaes. En eixos moments crec que ja començaves a agradar-me inclóz alguna volta havia arrivat a pensar que xics com tu, pràctics i que intenten fer el millor en la seua vida i amb el millor humor possible són els que m'encanten i els que m'enamoraria de veritat.
La nit va anar passant i el grup ja havia acabat quan ens tornavem a trovar. El meu cor anava més ràpid pero en eixe moment no entenia molt be perquè. Jo em fixava en altres tios i tenia intenció de liar-me en algun que ja havia pispat, però sinzerament no pensava en tu...
Estaves tan prop meu que quasi podia notar com clavaves els teus ulls sobre mi. Jo no podia comportar-me normal perque savia que m'estaves observant. Supose que la gent no ho notava, però jo sols podia pensar que estaves molt aprop i que tenia moltes ganes de parlar-te com l'altra volta, però també savia que les coses tenien que ser en el seu moment oportú i eixe era el moment de les mirades furtives dels somriures discrets i d'aquest tipus de coses que es fan quan se lliga.
A mi la veritat mai se m'ha donat molt bé això de lligar perquè a tots els tios que m'agraden sempre acabo comportant-me com si fos amiga seua i al final no s'adonen de res. Però amb tu era diferent. Tu em pispaves i jo també encara que em comportara d'una manera extrañament natural.
Al final, ja quan estavem a mitat de la nit i començaven a canviar de pinxadors veig que els dius algo als teus amics i te m'apropes. Jo seguia parlant i ballant en les meues amigues encara que savia que en un no res ja començaria la roda de bombardejos de pensaments, sentiments i bàtecs creixents que se m'amuntonaven dins del cor.
I em vas dir algo, ja ni me'n recorde el que, una excusa per parlar-me i després una altra per eixir a xarrar fora del garito. En eixe moment et vaig somriure, vaig esperar uns segons per tranquilitzar-me i parèixer totalment segura, encara que d'alguna manera així em sentia, i vaig acceptar complaguda la teua invitació.
Vam eixir fora com m'havies dit i ens vam ficar apartats de la gent. Potser algú s'havia fixat en nosaltres però savia que a ningun dels dos ens interesava el menys mínim això. Estavem massa absorts en les nostres coses.
I vas treure un cigarret i em vas passar un altre a mi sense preguntar-me. Jo la veritat és que no acostumava a fumar i sempre deia que no, però alguna volta si que he acceptat algun i me sentit com més a gust, no sé, una sensació extranya que segurament deu tindre tot el món que fuma.
Em vas donar foc i no vam dir res durant uns segons. Jo m'estava ficant una nerviosa però no lo suficient perquè es poguera vore, encara que potser tu si que ho degueres notar perquè vas somriure sense mirar-me directament i després d'una calada em vas preguntar si feia temps que no savia si estava interesat en mi o no.
Jo no vaig entendre molt bé el que em vas dir i va ser en eixe moment quan el teu somriure es va fer més gran i va il·luminar els teus ulls quan això que m'havies dit cobrava sentit i em vas fer sentir com mai m'havia sentit.
Em vaig ficar roja com una tomaca i totes les paraules que havia format en el cap durant tot el trajecte i durant tota la nit es van anar esfumant com el fum que s'emportava l'aire i el poc vent que bufava.
T'aseguro que no savia que dir-te i pareixies esperar alguna resposta però no tenia res a dir, estava paralitzada. I va ser ahí, quan em vas mirar directament i et vas ficar molt seriós. Vas estar així per lo menys un minut i et vas apropar molt suaument fins arrivar tan prop meu que podia sentir la teua respiració.
Pensava que en qualsevol moment tocaries els meus llavis en els teus i m'estava preparant per això, però en vegada d'això et vas apropar al coll i em vas dir: "m'agrades molt irene, des de la primera volta que et vaig veure putjada a un escenari."
En eixe moment sí que tot el món es va parar en sec i fins i tot el meu cor es va quedar quiet durant un segon.
I va començar la revolució, de tots els sentiments amagats, que fa temps que volien eixir, de totes les imatges que vaig passar i que no vaig passar en tu i que encara que no tenien res a vore en una relació pareixia que afirmaven i donaven la raó a eixa revelació que em vas fer i que era l'últim que m'esperava.
I quan ja no m'ho esperava em vas besar d'una manera que mai ningú m'havia besat i que no crec que ho puguen fer. Tot un desig al descobert i no soles el teu. Vaig descobrir com de gran era el que sentia per tu.

I em vas portar en el cotxe fins a casa i ens vam besar un cop més amb més ganes, sabent que era el final de la nit però que inevitablement era el principi de tot.